Múrcia, 1970

En graduar-se, Velfin va ingressar a la prestigiosa Universitat de San Carlos, on va obtenir el títol en art. Aquest període formatiu constitueix el fonament d’una trajectòria que, des d’aleshores, s’ha desplegat amb coherència i dedicació dins l’àmbit professional de la creació artística.

En els seus inicis, la seva producció s’inscriu plenament dins una sensibilitat clàssica, hereva de la tradició de Velázquez i Sorolla. Les seves obres evoquen escenes lluminoses i d’una bellesa serena, sovint centrades en infants jugant a la vora del mar, on la llum i l’atmosfera esdevenen protagonistes indiscutibles. Tanmateix, aquesta fidelitat inicial als cànons clàssics no tardaria a donar pas a una inquietud més experimental.

Amb el temps, Velfin es deixa seduir per les possibilitats de l’abstracció, iniciant un procés d’hibridació que marcarà profundament el seu llenguatge plàstic. És en aquest context que articula el concepte d’“abstracció-realista”, una formulació que revela tant una voluntat de síntesi com una reflexió sobre els límits de la representació. D’una banda, defensa la llibertat absoluta dels elements pictòrics —color, forma i matèria—, que han de desplegar-se sense subordinació a cap estil prefixat. De l’altra, subverteix la funció de la imatge reconeixible, que deixa de ser un fi en si mateix per esdevenir un element plàstic més, equiparable a una taca o a una forma indeterminada.

En aquest procés, la taca pictòrica adquireix una autonomia gairebé orgànica: es desplaça, es transforma i s’integra dins la composició fins a trobar el seu lloc “just”, com una pinzellada que, gairebé per intuïció, s’inscriu en el punt exacte del llenç. El resultat és una tensió fecunda entre allò recognoscible i allò abstracte, on les imatges emergeixen i es dissolen en un mateix gest. Velfin denomina aquesta síntesi “Nou Figurativisme”, un terme que apunta cap a una renovació de la figuració clàssica a través de la irrupció de fons cromàtics i estructures abstractes.

La seva obra, àmpliament present en col·leccions privades, ha estat també objecte d’una notable difusió internacional, amb la participació en nombroses exposicions arreu del món. Aquest recorregut consolida Velfin com una veu singular dins el panorama contemporani, capaç de dialogar amb la tradició tot desbordant-ne els límits.