Descripció
Velfin subverteix la funció de la imatge reconeixible, que deixa de ser un fi en si mateix per esdevenir un element plàstic més, equiparable a una taca o a una forma indeterminada.
En aquest procés, la taca pictòrica adquireix una autonomia gairebé orgànica: es desplaça, es transforma i s’integra dins la composició fins a trobar el seu lloc “just”, com una pinzellada que, gairebé per intuïció, s’inscriu en el punt exacte del llenç. El resultat és una tensió entre allò recognoscible i allò abstracte, on les imatges emergeixen i es dissolen en un mateix gest.
